El tractat «De la música especulativa y práctica» (1709) inclòs al Compendio mathematico de fray Tomás Vicente Tosca està considerat el primer assaig modern de música de l’àmbit hispà que, en el context de la revolució científica i dels novators i preil·lustrats, analitza detalladament la naturalesa física dels sons i de les seves relacions acústiques. El seu autor reivindica una nova manera d’entendre i ensenyar la disciplina musical —més tècnica, científica i racional— que es comença a donar a Europa a inicis del segle XVIII.
Aquest llibre ofereix una edició facsimilar d’aquest tractat —amb desplegables il·lustrats—, precedida de dos estudis crítics que aborden, d’una banda, la seva figura en el marc del pensament musical coetani i, de l’altra, el seu discurs renovador sobre el cant pla, la polifonia, la composició, l’harmonia i el contrapunt, així com de tot allò relacionat amb els instruments, que el va convertir en un referent de l’art instrumental de la seva època.


