Silencios homoeróticos. El desastre de amar y cortocircuitos del sexo

Aquest llibre tracta sobre allò que el silenci homoeròtic pot fer. La meva proposta no és de cap manera una invitació a callar: és una exhortació a prestar atenció, tant als processos que produeixen certes variants del silenci, com a les implicacions i els efectes que generen en l’experiència homoeròtica. Al llarg dels capítols, retrato algunes de les formes en què múltiples processos de violència —en particular, la violència homofòbica— instal·len doloroses empremtes afectives i corporals a la vida de moltes identitats no heteronormatives, així com els modes en què es forgen ferides punyents a les vides d’homosexuals, jotos, gais i mariques. Si bé silenciar-ho sol significar una absència de soroll o una abstinència de la parla, la veritat és que no només té una dimensió opressiva sinó també productiva; per tant, considero el silenci com un articulador potent de l’experiència homoeròtica. Silenciar, doncs, significa una tasca corporal que comporta raons històriques i motius afectius, la qual cosa implica reconèixer que fer silenci no només s’ha d’entendre com un mutisme de caràcter negatiu, sinó que pot ser una posició subjectiva que provoca altres registres creatius de l’experiència.