Santiago Ramón y Cajal. El desafío de las cátedras

Les oposicions a càtedra van marcar de manera decisiva la trajectòria de Santiago Ramón y Cajal. Lluny de ser un simple tràmit previ a la seva consagració científica, van constituir un procés complex i prolongat en què es van posar a prova no només el talent, sinó també la capacitat d’adaptació estratègica, la disciplina intel·lectual i la comprensió de les regles institucionals de la universitat espanyola de la Restauració. Aquest llibre reconstrueix, a partir d’una investigació exhaustiva en fonts primàries, els concursos en què Cajal va participar entre el 1877 i el 1892: des de les primeres derrotes fins a l’obtenció de la càtedra de Madrid. A través d’actes originals, reglaments, testimonis i memòries, l’autor ofereix una rigorosa microhistòria que il·lumina el funcionament real del sistema universitari vuitcentista. Més enllà del relat biogràfic, aquesta obra planteja una reflexió de més abast: la ciència no avança només per la força de les idees, sinó també per la capacitat de trobar un lloc en institucions concretes, amb els seus ritmes, resistències i equilibris. Comprendre les oposicions de Cajal és comprendre les condicions històriques que van fer possible —i difícil— el naixement de la ciència moderna a la universitat espanyola.