Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos del siglo XIX: de la ópera al salón y el convento

La Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona custòdia el Ms. 1378, un quadern miscel·lani de música per a tecla pertanyent a l’organista del convent de Sant Josep de Barcelona, el carmelita descalç fra Joaquín de Jesús, María y José, de nom secular Joaquín Laposaría Alsina (1778-1839). El quadern conté setanta-nou peces de diverses tipologies musicals, pròpies de la literatura per a tecla dels darrers decennis del segle XVIII i primers anys del XIX, d’autors com Francesc Mariner (1720-1789), Domenico Cimarosa (1749-1801), Johann Simon Mayr (1763-1845), Carles Baguer (1768-1808), Francisco Rodríguez (fl. 1778-1811), Joan Obradors (fl. 1798-1810), peces anònimes i del mateix compilador, fra Joaquín de Jesús, María y José.

Consonantia, en aquest quart volum, aposta per primera vegada per una edició crítica musical, que consisteix en l’edició de música per a tecla (piano i orgue) de finals del segle XVIII i inicis del segle XIX del Ms. 1378 de la Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona, en format de partitura moderna i amb dos estudis crítics. A més, aquesta edició crítica musical ofereix una «dimensió sonora», que permet escoltar algunes de les peces presents en aquest Ms. 1378, gravades a partir de diferents instruments de tecla: dues peces gravades amb un pianoforte Miguel Slocker (construït a Madrid el 1831) del Museu de la Música de Barcelona i dues peces més, gravades amb l’òrgan històric del 1767 de l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Asunción, de Cardenete (Conca).

Les composicions reunides en aquest volum presenten una amalgama d’estils, una música que parteix de la tradició compositiva hispana, alhora que integra altres elements musicals i influències internacionals (l’òpera italiana, l’estil galant, l’obra per a tecla napolitana i el primer estil clàssic vienès). Segurament, aquest és el tipus de música per a tecla que imperava a l’últim terç del segle XVIII i primer quart del XIX a Catalunya. D’aquesta manera, aquest nodrit i variat manuscrit constitueix un esplèndid exemple de la convivència del repertori local, originat a Barcelona, amb l’arribada i la ràpida assumpció de les últimes tendències musicals europees que s’anaven rebent.

I és així com Consonantia posa a l’abast de qualsevol curiós o persona sensible a la música, dels simples aficionats a la música, dels músics, dels estudiants i professors (estudiosos de múltiples àmbits de la cultura), tot un repertori inèdit per a tecla, que permetrà comprendre, una mica millor, i de prop, l’entrada de la música a l’edat contemporània.