Pujalt i la base d’instrucció del XVIII cos d’exèrcit (1936-1939): Canvis, ruptures i continuïtats

La primavera de l’any 1938, després del trencament del front d’Aragó per part de l’exèrcit de Franco, les tropes republicanes van haver de reorganitzar tots els seus serveis militars. Poblacions lleidatanes i del centre de Catalunya, que fins aleshores havien patit tímidament els estralls de la guerra, van començar a patir-ne directament les conseqüències. La petita població agrícola de Pujalt, al llindar de les províncies de Barcelona i Lleida, n’és un cas paradigmàtic. El XVIII Cos d’Exèrcit republicà la va escollir com a epicentre pel descans i ensinistrament dels seus soldats. Aquest llibre ens explica, gràcies a la consulta de fonts orals, arxivístiques, hemerogràfiques i arqueològiques, les claus per entendre les vicissituds i intromissions castrenses en els afers locals. La complexa estructura d’espai que requeria aquesta nova base d’instrucció –avituallament, higiene, descans– els conduí a la requisa de múltiples edificis i al bastiment de nous equipaments per als futurs soldats de la república. La difícil adaptació i encaix entre ambdós comportà l’aparició de múltiples friccions, entrebancs i estranyes morts. Molts d’aquests espais s’han convertit en vestigis històrics de primer ordre, que han estat museïtzats en un memorial únic en l’àmbit espanyol.