L’obra poètica llatina del jesuïta Miquel Dòria (1737-1819)

Aprofitant el segon centenari del traspàs del jesuïta Miquel Dòria (Arfa, Alt Urgell, 1737 – Gènova, 1819), editem els seus poemes llatins: una ègloga de tema nadalenc i un himne hagiogràfic, que presentem traduïts al català en una versió rítmica. Es tracta d’una obra inèdita perquè els manuscrits van romandre al Col·legi de Sant Ignasi de Lleida quan Carles III va decretar l’expulsió dels jesuïtes de tots els seus dominis el 1767. Mitjançant aquesta publicació, pretenem recuperar la memòria d’aquest personatge de noble origen, entroncat amb els Dòria genovesos, que es va formar a la vora de qui després va esdevenir Sant Josep Pignatelli. De fet, van lluitar junts a l’exili per la restauració de la Companyia de Jesús —extingida pel papa el 1773— i d’ell va rebre la seva devoció cap al jesuïta italià Sant Lluís Gonzaga. Així, un dels principals poemes que donem a conèixer és aquell que Dòria dedicà a Gonzaga amb la intenció de lloar les seves virtuts a l’empara de la millor tradició clàssica. Tanca el treball un apèndix amb un altre poema laudatori llatí traduït al català, publicat per la Universitat de Cervera i composat pel jesuïta Antoni Mollet.