Leyendas de África. Guad-el-Jelú (el Río Dulce). Tetuán (Tet-Tagüen)

Leyendas de África parteix de la rememoració d’una llegenda sobre els orígens de la fundació de Tetuan, posada en boca del noble moro Abd-el-Kader. De la seva conversa amb el general Ros d’Olano sorgeix el to líric i llegendari de les descripcions, en què la bellesa de les estampes costumistes corre paral·lela a l’actitud de comprensió i respecte de la veu narrativa envers el món marroquí.
El que és rellevant de l’aproximació de Ros d’Olano al pòsit cultural àrab i la seva literaturització recau en la interiorització del paisatge, que adquireix un indubtable transsumpte panteista. La magnificència de la natura, «solemne i sigil·losa», és exaltada fins al punt d’identificar-se a l’estada espiritual del món, en pura correlació entre «l’educació àrab, la religió musulmana i la vida contemplativa». L’alternativa dualista entre aquest món i la civilització occidental és evident: per a Ros l’esperit de la societat àrab reposa en la senzillesa i l’espiritualisme, davant del materialisme, el pragmatisme i el progrés fal·laç d’Occident. I no és que el nostre autor estigui en contra de la nova ideologia del progrés. Com a bon home del segle, ell és un liberal moderat que farà del progrés moneda perpètua del seu camí politicomilitar, en benefici propi i del seu partit, la Unió Liberal, però li dol l’inevitable tribut deshumanitzador que comporta. Diguem-ne com vulguem, però aquesta contradicció o mala consciència permanent entre desig i realitat, entre l’imperatiu pràctic de la vida i l’anomenada correctora de la consciència, serà una constant al llarg de l’obra de Ros d’Olano, figura desdoblada en escriptor i militar, en polític i home de negocis, en personatge públic i fervorós cantor de la natura.
Aquesta edició minuciosament anotada de Leyendas de África, a càrrec de Julián Acebrón, no té més propòsit que facilitar una cabal intel·ligència del text d’Antonio Ros d’Olano, atès que l’ubica en el seu context polític, social, cultural i literari, posant en relleu, així mateix, de la seva història editorial.