Pràcticament des de mitjan segle XIX, amb més o menys intensitat segons el moment històric, hem assistit a un progressiu desplaçament de població de les zones rurals cap a les urbanes. I per a les primeres, la reducció de població ha comportat efectes socials (envelliment de la piràmide demogràfica; fugida de talent, atès que els joves formats no s’hi poden establir per desenvolupar totes les seves capacitats per l’estructura laboral existent; reducció de serveis socials, sanitaris, educatius, bancaris…) i territorials (abandonament i/o poca cura de les propietats agrícoles, forestals i, fins i tot, d’habitatges) que cal conèixer i analitzar. La solució no sembla fàcil ni realitzable a curt termini. Una dinàmica de concentració urbana que ha durat dècades no és senzilla d’aturar i revertir, ni que sigui parcialment i lentament.
D’aquí parteix aquest llibre de la Càtedra d’Estudis Socioeconòmics i Despoblament del Territori Rural de Lleida que pretén ser una primera aproximació a les ruralitats de les comarques de Lleida mitjançant una diagnosi a nivell múltiple, emmarcada en un retrat dels discursos i les polítiques a escala internacional (especialment de la Unió Europea [capítol 1]) i estatal [capítol 2]). I ja centrats en Lleida, s’aprofundeix en la situació i l’evolució des de la perspectiva de la demografia i la geografia humana (capítol 3), per continuar amb l’urbanisme (capítol 4), el mercat laboral (capítol 5), els serveis socials (capítol 6), els serveis sanitaris (capítol 7) i els serveis educatius (capítol 8). La redacció d’aquests textos ha partit de fonts existents (secundàries) i en alguns casos, pocs, de treballs de camp necessaris per aprofundir en llacunes existents. I ha de representar el punt de partida de l’anàlisi de les realitats rurals de Lleida i de les diverses situacions i experiències dels que hi resideixen.