Les olors de la Lleida medieval. Salubritat i salut pública entre els segles XIII i XV

Aquesta obra busca trencar idees preconcebudes al voltant de conceptes com la malaltia, l’alimentació i la brutícia a l’edat mitjana. Per a l’home medieval les olors eren un element transcendental, capaç d’evocar la divinitat i la malaltia. Als nostres avantpassats, el perfum de les espècies els transportava al paradís terrenal i donava veracitat a un miracle. La fortor de les deixalles, en canvi, era causa de corrupcions en l’aire i engendrava terribles malalties com la pesta. Aquesta dualitat es podia percebre a l’espai urbà, on, des del segle XIII, comencen a aparèixer mesures per millorar la salubritat de llocs com la carnisseria, el mercat, els carrers principals… Es tracta del naixement d’un espai comú que es va estructurar i delimitar progressivament al llarg de diverses centúries.

Com es demostra al llibre, tot i els nombrosos problemes higiènics derivats de conviure en ciutats cada vegada més poblades, els nostres avantpassats no es van resignar a viure passivament enmig del fang, sinó que van cercar mesures per millorar el seu dia a dia. Aquestes pàgines són l’estudi d’algunes d’aquestes mesures entre els segles XIII i XV.