Les benvingudes / Perduda als Apalatxes. José Sanchis Sinisterra

L’obra de Sanchis es mou en un terreny incert. Diríem  que necessàriament incert. La investigació de la teatralitat com a element substancial i diferencial d’allò que entenem per “teatre” porta a qüestionar els pressupòsits de l’entesa amb l’espectador i els límits d’aquesta entesa. La reformulació de les regles del joc (escènic) és la premissa inicial, el punt de partida. Aquest fet implica que les regles del joc ja han estat formulades i que estan establertes. Per tant, la indagació no s’adreça a revisar aquelles regles; ni a mirar d’abolir-les. El veritable joc dramatúrgic consistirà en pervertir-les, en forçar la seva interpretació fins que esdevinguin ambigües, ambivalents.  Les dues obres que oferim són exemplars en aquesta “perversió”.

LES BENVINGUDES

Després de superar un rigorós procés de selecció, cinc ballarines descobreixen que han de ballar en una sala deserta per a una veu anònima. Allà tancades, han de seguir les seves instruccions, tot executant coreografies relacionades amb l’enfrontament, la seducció, els somnis personals… Es tracta d’una obra en la qual la dansa i la música -tot i que no explícitament- juguen un paper determinant i desenvolupen el tema de la relació entre vida i art i entre art i poder.

PERDUDA ALS APALATXES

En una Ateneu d’un poble de províncies qualsevol, es fa una conferència sobre les paradoxes i els passadissos espai-temporals. L’acte esdevé una classe pràctica de física quàntica quan l’auditori es trasllada als Apalatxes i la conferenciant enceta una història d’amor amb un home que troba pels passadissos, en aquest cas, d’un hotel de Praga.