Aquest llibre analitza el conjunt de manuscrits exhibits a la Sala María Moliner de la Biblioteca Nacional d’Espanya, agrupats sota l’epígraf: “La luz de la Edad Media en la literatura catalana”. A aquest nucli original es van sumar dos manuscrits custodiats a la Real Biblioteca del monasterio de San Lorenzo de El Escorial i a la biblioteca de la Fundación Lázaro Galdiano. La incorporació d’aquests exemplars va ampliar les expectatives de l’exposició més enllà dels límits imposats pel títol per abastar dos testimonis singulars de la producció miniada de la Corona d’Aragó, il·luminats durant els darrers segles medievals.
La selecció dels còdexs es va fonamentar en l’estudi de la imatge, prioritzant l’anàlisi artística dels manuscrits seleccionats i el valor de les representacions que contenen. La contextualització històrica i la interpretació de l’ampli contingut semàntic emanat per les formes, constitueixen els elements dinamitzadors del discurs desgranat a continuació.
