La fi de la Nova Planta: Els diputats catalans i les Corts de Cadis

El procés constituent de les Corts de Cadis va posar a prova el reformisme borbònic de la monarquia absoluta. Evocant la tradició constitucional catalana, els diputats catalans van evidenciar el fracàs del règim de la Nova Planta mitjançant crítiques a l’arbitrarietat règia, al despotisme ministerial, a la parcialitat de la justícia, a l’excessiva pressió fiscal i a la ineficàcia de l’aparell administratiu. No obstant això, la Nova Planta va suposar l’assimilació del Principat de Catalunya a la nació espanyola, l’acceptació de la uniformitat cultural, l’adhesió incondicional a la dinastia borbònica i la defensa d’un Estat centralista. En tot cas, la Constitució de 1812 va significar la fi de la Nova Planta i la institució d’un Estat liberal de dret que va permetre restituir les llibertats perdudes l’any 1714.