Les confraries eren associacions laiques amb component religiós dedicades a la devoció, la caritat i l’ajuda mútua. Van créixer des del segle XII amb el món urbà i, a Catalunya, es van consolidar al XIII. Tot i el seu caràcter religiós, també tenien una funció social i assistencial dins la comunitat.
L’estudi de la confraria del Sant Esperit d’Agramunt permet conèixer amb detall el funcionament d’aquestes institucions i el seu paper en la societat medieval. Era una organització estructurada, amb normes pròpies, reunions periòdiques i òrgans de govern com els majorals, i disposava de recursos procedents de quotes, donacions i llegats. Això li permetia actuar com una entitat amb personalitat jurídica, gestionant béns, propietats i activitats tant religioses com assistencials.
A més, la seva documentació ofereix una visió àmplia de la societat d’Agramunt als segles XIII i XIV: identifica les famílies influents i el seu mecenatge religiós, mostra la relació estreta amb l’església de Santa Maria i aporta informació sobre l’organització urbana i el territori. Així, la confraria esdevé una font clau per entendre la vida religiosa, social, econòmica i quotidiana de l’Agramunt medieval.


