Aquest llibre neix com a fruit de la vocació de l’autor per la investigació sobre els camins creuats de l’etnicitat, el desenvolupament i el poder a l’Amèrica Llatina. S’interpel·la sobre la naturalesa canviant de la relació entre els poders públics, les estratègies desplegades pels grups dominants i els subalterns (específicament els classificats com a “indígenes”). Explora, des de l’òptica d’aquests, la utilització de la identitat ètnica com a element activable en el combat pel reconeixement, la integració selectiva o l’accés a recursos de tota mena. Prenent com a eix central la casuística dels Andes d’Equador, ofereix elements de comparació amb les trajectòries paral·leles i diverses experimentades en el conjunt de la regió andina, principalment des de la liquidació dels règims nacional-desenvolupadors a partir del darrer terç del segle passat. El seu interès vertebrador és la relació dialèctica entre l’univers del desenvolupament i els seus agents (públics i privats) i els col·lectius (també heterogenis) indígeno-camperols objecte d’intervenció: la seva capacitat estratègica de resposta, acomodació, resistència o resiliència, depèn del cas i la conjuntura. Constitueix una aposta per la recerca de coneixement útil per a la reflexió i l’intercanvi, més enllà de l’acadèmia, amb activistes, intel·lectuals, indianistes o indianòfils que defugen l’essencialisme neoromàntic i ideologitzat tan en l’ús en els temps que corren.