Els serveis socials a les comarques de Lleida. Ruralitats, proximitat i distància

Aquest treball ha explicat el funcionament dels serveis socials a les comarques de la província de Lleida, i ha seguit dues línies temàtiques i d’anàlisi. D’una banda, ha posat èmfasi en l’adaptació de les formes d’organització dels serveis socials a aspectes físics i socials del territori, i, de l’altra, ha explorat la relació entre els serveis socials i la ruralitat. La justificació per a aquest enfocament ve donada, primer, per la falta de literatura que estudiï les particularitats dels serveis socials en zones considerades rurals, i, segon, principalment pels canvis demogràfics i econòmics recents, els quals han canviat de manera important les problemàtiques ateses pels serveis socials de les zones rurals catalanes. Ens referim, per exemple, a l’augment de les taxes de desocupació, a l’agreujament de l’envelliment segons la població rural i a l’aprofundiment dels problemes d’habitatge. El treball confirma que els habitants i els professionals de serveis socials dels indrets considerats rurals a Lleida sovint mobilitzen la idea de la comunitat com un tret important de la seva identitat rural. Tanmateix, la reproducció dels símbols i les pràctiques comunitàries vinculats a la ruralitat mitjançant els serveis socials s’enfronta a la dispersió de la població o, com s’ha exposat al marc teòric, a la transformació accelerada del teixit comunitari local amb l’arribada de població migrada a nuclis en procés d’urbanització.