Els hospitalers al Pallars i a l’Urgell (segles XII-XIII). Diplomatari. Comandes i societat

El llibre s’endinsa en els temps d’assentament i consolidació de l’orde militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem en les terres nord-occidentals catalanes del Pallars i l’Urgell i en les nord-orientals aragoneses de la Ribagorça, als segles XII i XIII. Es tracta d’una de les institucions de regulars més importants de la Corona d’Aragó medieval, ja que va contribuir a la transformació de la societat i a la reorganització dels poders a partir de la reconfiguració de la classe nobiliària. Els seus fons documentals contribueixen a documentar i a conèixer millor la vida dels homes i de les dones de la regió dels Pirineus durant els segles XII i XIII, tant des del punt de vista de la seva subjecció o proximitat als hospitalers, com també a través de la seva quotidianitat social, econòmica, política i espiritual. Les autores inclouen la transcripció de diferents pergamins de la institució però també d’altres que van acabar integrats en el mateix fons. L’estudi es vertebra en quatre capítols: el primer es dedica a les raons per les quals la institució va arrelar a la regió i a la manera com ho va fer; el segon, a l’organització que va adoptar; el tercer, al patrimoni que va aconseguir; i el quart, a les relacions entre la pagesia i els senyors hospitalers.