Di/versos. Poesía queer autobiográfica

La poesia ha ocupat un lloc secundari en l’àmbit dels estudis literaris amb perspectiva de gènere i sexualitat, especialment quan s’analitza des d’una perspectiva que pretén il·luminar les empremtes autobiogràfiques dels seus autors. Tot i això, el discurs poètic ha estat un espai privilegiat per a la projecció d’aquestes figuracions per part de creadors desobedients als mandats de l’heteronormativitat. De fet, gràcies a les seves ambigüitats i retòriques, la poesia va afavorir l’expressió de l’“amor que no gosava dir el seu nom” en èpoques en què l’homosexualitat s’emplaçava primordialment als terrenys del pecat, de la malaltia o del delicte.
Di/versos. Poesia queer autobiogràfica indaga la producció d’alguns dels qui, des d’Argentina, Xile, Mèxic i Espanya, van compondre poemes que tensen els límits de les identitats establertes i propicien configuracions alternatives de la memòria dissident. Ens trobem amb experiències textuals que codifiquen la biografia de qui no encarna les normes del patriarcat. En aquest volum es donen la mà poetes canònics i veus recents i ens regalen versos que són història col·lectiva, vida íntima i creació artística: Federico García Lorca, Ángel Bárcenas / Álvaro Retana, Juan Bernier, Francisco Brines, Biel Mesquida, Pedro Lemebel, Manuel Ulacia (amb Luis Cernuda al fons), Osvaldo Bossi, Ioshua, Santiago Venturini i Fabián O. Iriarte.