Enric Vilà afronta, amb una dedicació i una intensitat que l’honren, l’anàlisi de molts tòpics que pontifiquen cansament sense un minut de lectura ni una unça de reflexió. Els seus judicis adopten sempre un to serè, íntimament compromès, sense les agressivitats que solen abundar en excés quan es jutja el passat, que de vegades s’ho mereix, però que també necessita el realisme de la comprensió històrica. Qui busqui un repàs de les raons, de les discussions i de l’esforç per obrir camins nous, té en aquest llibre una informació acurada i una exposició molt raonada i meditada.
Del pròleg d’Andrés Torres Queiruga
Enric Vilà aconsegueix que, enmig d’una riquesa d’informació i d’anàlisi tan abundant que podria arribar a aclaparar, el lector/a no perdi mai de vista les angoixes i les alegries de les persones LGTBIQ+. Són les persones concretes les que donen sentit a aquest llibre i l’autor ens ho recorda no sols de manera explícita, sinó sobretot en la manera que té de tractar i exposar el tema. A més de ser informatiu, és un llibre profundament humà. Enric Vilà ha estat capaç de guiar-nos amb mà segura per algunes de les fites més importants del desenvolupament teològic sobre el tema de la diversitat sexual.
De l’epíleg de Teresa Forcades i Vila


